“Els clubs de lectura són la cultura de base del país”

Ramon Solsona, escriptor

Com definiries els clubs de lectura?

Compartir, parlar, contrastar i de passada fer relacions públiques. Bàsicament és compartir lectures i excitar-se mútuament.

Què creus que aporten al lector?

Els lectors s’aporten a ells mateixos. Un país amb quatre escriptors ja en té prou, però la lectura és el que realment forma la gent i dóna una nova visió del món.  Els clubs de lectura són centres de dinamització cultural molt potents.

I a tu, com a escriptor?

La presència de l’escriptor és una injecció de pa amb tomàquet. L’escriptor aporta un diàleg molt de tu a tu. És bo que el lector sàpiga el perquè de les coses. Els clubs de lectura són molt democràtics, perquè tots som iguals davant d’un llibre.

Explica’ns aquesta democràcia.

En alguns clubs hi ha una diferència de nivell cultural molt important. El que és més instruït segurament ha desenvolupat una manera de no tapar els altres i de no acomplexar-los. En general es troba una manera de funcionar bona per a tothom.

Com funcionen els clubs de lectura?

Hi ha diverses maneres. Una és molt espontània i l’altra més dirigida en el sentit més noble de la paraula. El bon conductor és segurament la persona que té més coses a dir, però sap quin és el seu paper i facilita que la gent participi.

Els lectors se solen tallar davant de l’escriptor.

He notat una gran millora. El grup reduït i la disposició hi fan molt. És clar que a vegades hi ha algú que faries callar i que insisteix en coses que no toquen.

Ens fa créixer intel·lectualment participar als clubs de lectura?

El conductor intenta formar la perspicàcia lectora i ajudar a treure l’entrellat d’un llibre. Un club de lectura no és perquè surtis convençut que aquell llibre és magnífic, sinó perquè vagis enfortint el múscul del criteri literari i artístic.

Ramon Solsona

Ramon Solsona, al seu pis de l’Eixample. Fotografia: Mireia Rom.

Els joves no llegeixen. Veritat o mite?

Que els joves no compren diaris és un fet. Segurament consumeixen altres tipus de vies de comunicació, però és complicat. Sóc absolutament partidari de les lectures obligatòries, que han de servir per induir a la lectura, no per vacunar.

Observes altres fets generacionals en els clubs de lectura?

Hi ha una generalització de gent de mitjana edat i de mitjana edat en amunt. Moltes vegades es tracta de gent que es pot connectar per primera vegada amb d’altres que tenen inquietuds culturals similars i això un crea un sentiment gairebé d’eufòria que va més enllà del fet estrictament literari.

Les dones continuen sent el públic majoritari?

I tant. A vegades als clubs de lectura dic: “Senyores i senyor”, si n’hi ha algun.

T’ha passat mai que algun lector hagi trobat una interpretació d’un llibre teu que no se t’hagués acudit?

I tant. Quan pareixes un llibre és relativament com un part humà. Hi ha un moment en què te n’alliberes i el llibre ja va sol com una criatura que es fa gran. Quan en parles amb lectors, ells el tenen tan fresc que a vegades t’agafen desprevingut.

Trobes diferència entre els grups privats i els clubs de lectura?

Els uns es constitueixen com un grup humà en el qual sorgeixen unes afinitats i relacions d’amistat, mentre que els altres ja són amics. Ja tenen un grup natural format i hi ha una espontaneïtat i una falta de formalitat molt sana.

D’on van néixer els clubs de lectura?

La gent s’ha espavilat, tu. És que hi ha certa cultura! Les empreses tenen marginat el periodisme cultural, però la gent vol cultura, vol llegir en profunditat, vol contrastar les lectures…

Quan escrius t’imagines els lectors?

Sempre tens present el lector. L’estructura de la novel·la està molt pensada perquè el lector trobi allò que ha de trobar només quan ho ha trobar. És un lector ideal.

Us puc explicar dues coses?

I tant.

Em van demanar que assistís a un club de lectura conjunt, un a Mataró, i l’altre a Manresa. Saps què és que organitzin tres autocars per portar la gent al club de lectura? Com a sessió és poc operativa, però tothom demanava intervenir i va ser fantàstic.

I la segona?

Fa un any o dos vaig anar a El Vendrell, perquè feien deu anys del club de lectura i el primer llibre que van llegir era meu. Hi havia un ambient tan sensacional! Tan de festa, d’alegria…! Aquesta és la cultura de base del país! La cultura és una cosa del dia a dia, de la gent corrent.

Quina diferència hi ha entre els clubs d’un poble i els de Barcelona?

En els pobles el club de lectura vertebra molt més. Fins i tot també ve gent dels pobles del costat. El caliu que dóna això, segurament no el dóna res més.

Estàs treballant en algun llibre actualment?

Sí. Punt.

Voleu saber com es va realitzar l’entrevista? Mireu el nostre making of!

Mireia Rom

@mireiarom 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s